Alors que les Catalans continuent à affirmer leur autonomie, leur langue fait le chemin inverse. Bientôt une seule langue en Espagne ?
Vue mer de Portlligat, village de Dali (Catalogne); sea view from Portlligat, Dali’s village (Catalonia)
En febrier, en esperant un rescontre familiau a Barcelona, mi sieu pres detz jorns per faire de rogasons en païs catalanofonas. Es aquo lo privilegi dei vielhs, an de tèmps per gastar. Avièu pas ideia de preparar una cronica a prepaus de la lenga catalana estènt que sieu pas lenguista e que mancarà pas de monde per mi tapissar en diant que coneissi mau lo sujet. Es ren de mai que lo testimoni d’un torista occitanofona…
Lo jorn escotavi « Catalunya Radio » dins mon auto e de ser agachavi la molonada de cadenas de televisien en catalan dins mon ostalaria.
Sieu estat estonat de constatar lei diferèncis de nivèus de lengas entre lo monde. Leis animators e lei jornalistas parlavon lo « català normat » dau tèmps que lei gens que li telefonavon parlavon un catalan força mens normalisat. M’es agut arrivat de pas comprendre se lo telefonaire parlava catalan ou espanhou. Aquo geinava pas leis animators de la radio que semblavon acostumats a n’aquèu parlar ni per bolhir ni per rostir. Aquo m’avié fa pensar a n’un especialista dei lengas romanas qu’avié escrich, sabi pus ente, que dins quauqueis desenaus d’ans, espanhou e catalan farién una soleta lenga.
Mi revèn que li a quasi 50 ans, lei promiers cops qu’anavi en Catalonha, mon provençau maritime varés era força miès comprès dei catalanofonas. En 2017, crèsi que li aurié que lei companhs dau CAOC per comprendre mon parlar rocabrunenc ! Aquo sembla mostrar que nostrei parlars mairaus s’aluenchon l’un de l’autre. Vira torna ai assajat de parlar mon marrit catalan e aquo marchava mai o mens ben. Mai d’un cop ai passat a l’espanhou per mi faire comprendre, lenga força parlada per carrieras de Catalonha.
Per l’escrich es un pauc parier. En tornant a ma bastida ai trovat oublidada dins ma saca una bilheta dau 3/2/17, de l « Hostal El Cisne » a Sant Feliu de Guixols. Ai oublidat se lo patron Gabriel Hernandez Castro m’avié parlat catalan o espanhou, mai sa nota èla es internacionala.
« factura-data-descripcio-preu » li son escrichs en catalan, « varios-cafe con leche-base-efectivo » son escrichs en espanhou. Tot aquo m’avié costat 4,40 euros, aurieu pagat força mai au nostre. De cafè me de lach a 1euro se n’es jamai trovat dins mon rodol dempuei qu’avem passat a l’euro.
Se podieu donar de consèus ai cataus de la Generalitat, li dirieu d’impausar una soleta lenga dins lei documents oficiaus que sorton de seis caiças enregistrosas.. Sarié un biais de començar la lucha per empachar lo catalan de si delegar plan-plan dins l’espanhou.
Andrieu Abbe